Sobre mi

Vaig començar a llegir i parlar valencià als 26 anys més o meyns, llevat de quatre classes al desparegut curs de COU i un curs amb Emili Cassanova en la llicenciatura de periodisme. El valencià va apareixer en un moment molt important de la meua vida, un temps que va suposar una emancipació en molts sentits. Els meus primers mestres varen ser Salvat Papasseit i Ovidi Monllor. Arribaren de la mà dels meus amors de Catarroja i Castalla.

Al mateix temps que vaig començar a estimar la llengua de la meua avia i de la meua besavia, vaig descobrir el meu país, la meua terra. Ara em fa risa, pero recorde la sensació que em va produir comprobar que al meu país hi havia muntanyes com Morella o la Serra de Mariola i que era posible trobar pobles sencers, a la mar i a la muntanya, on tothom parlava català a la manera de València.

Mai no he pogut ja deixar d’estimar aquesta llengua que ha estat tan maltractada i tan utilitzada per a la confrontació. Vaig decidir que en mi es trencava la cadena de meynspreu i que el meu fill aniria a una escola en valencià. Com tantes altres voltes contí amb el suport total de son pare.

Poc a poc he conseguit que el valencià siga per a mi també una llengua de sentiment i de pensament. Ara per ara hi ha coses que només puc dir en valencià.

Si vols saber més sobre mi pots polsar ací