És de plumes, el vent de nit,
sobre tot si bufa fort del Sud
com ara, ací, a la meua finestra.
Som cada volta més amics,
el vent i jo,
ell té el pit vellut,
com els homes antics
i les mans grans
com els gegants grecs.
Té dues illes als ulls,
dues cadires blaves,
on jo em puc seure a mirar
com passa el temps.
La vida en quatre paraules 
You must be logged in to post a comment.