Vent del sur

La llum de la meua ciutat,
la pau del sol d’hivern,
un matí que no és de ningú,
ni meu, ni teu, ni seu,
la mar de tots,
un somriure anònim,
el vent del sur.

Redescobrir la vida,
deixar passar el temps,
oblidar la gramàtica,
obrir la porta del pati
i vore com s’enlairen
les paraules i els pronoms