El desig també es autobiogràfic,
t’ho dic per a que pugues prendre nota
de tots i cadascun dels carrers
on hem creguat, tú i jo,
les nostres allunyades vides.
Ben mirat no són pocs ni dolents,
Tenim el testimoni d’un somriure a la plaça de bous
o dues paraules al carrer Jorge Juan
mentres la ciutat es desfà baix la pluja
Apuntarem també al nostre diari particular
un encontre amable amb la teua familia
mentres un sol de justicia
inflamava el carrer Cavallers
No puc parlar d’aquell gimnàs
on jo em vaig perdre
la mirada de la meua vida
i l’últim no he de contar-ho
perque mai trobariem una millor metàfora
del nostre destí creguat.
Tanmateix soc feliç cada volta que et veig
i em fa risa la cara que poses
fins i tot diria que pegues un xicotet botet
i aleshores jo em sent un esperit solitari
que es cregua de volta en quan en la teua ordenada vida.
I puc dir que soc feliç quan et pense
perque la nostra és una por que no és por
i perque tú saps
tant bé com jo
que el desig és autobiogràfic
l’única biografia real
La vida en quatre paraules 