Per Néstor i Lalo
Hui fa dotze anys que tu i jo ens jugarem la vida
i això no tenia un altra eixida:
el nostre seria un amor per sempre.
Per sort encara no m’he oblidat del que jo sentia a la teua edat
i sé que estem ja caminant en temps diferents:
el present ens uneix amb un fil molt prim
mentres el teu vaixell navega
cada volta amb més força
cap al teu propi futur
M’agrada vore aquesta lenta però implacable transformació:
em deixes cada volta un poc més llunt però és al.lucinant!
Ens queden encara moltes hores de discutir
i sols aspire a que les teues veles siguen amples
i el vent estiga al teu favor
Jo, t’avise, no vaig a ser una mare-port
no pense quedar-me queteta esperant que tornes
aixó sí, tu ja saps ben bé,
que si fa falta em tiraré a la piscina amb els jeans posats
i arrimaré la meua barca al teu vaixell
per construir una il.la
si això és el que necessites
ja estigues al Mediterrani
o al més llunyà dels oceans.
La vida en quatre paraules 