El teu blau

I al final no era ni meu ni teu,
ni tan sols seu.
Com tot el que paga la pena,
el blau era lliure,
era ell mateix.

El meu blau

Quan està fora dels teus ulls,
el meu blau viatja fins a l’horitzó.
Allà s’entreten amb la conversa de les ones
que han anat i tornat ja,
moltes voltes,
del teu pais al meu.

Quan està fora dels teus ulls,
el meu blau camina pam a pam
amb la certesa de voler trobar-se
de camí a casa, amb les teues paraules.

I si alguna volta
el meu blau arriba als teus ulls,
s’amaga amb goig més enllà de les muntanyes
breument dibuixades pels meus pits.

I quan ja s’ha fet amb tot el paisatge,
es sent poderós
i albira un futur amb tú,
des de la cala més estreta
de la meua illa.