Ay les amigues!
et faran putjar muntanyes blanques
i baixar-les de nou
Ay les amigues!
et duran al teatre
i de passeig
i de viatge
i et faran riure
compartint confessions
Ay les amigues!
són les formigues!
sempre ahí
per mostrar el camí
Ay les amigues
i, també, els amics.
Al final
nosaltres recrearem el temps
un temps circular
ple
un temps de memòria
on encara s’escoltaven les rialles dels xiquets
i es veien brillar
amagats en l’obscuritat
els seus petits ulls
Un temps
guanyat al temps
Resulta que tinc exactament la mateixa edat que la llibreria 3 i 4. No està malament com regal improvisat d’aniversari. Podria quedar amb les seues prestatgeries per fer-me un café i xarrar amb elles sobre com ens ha anat la vida fins ara. Han de tenir moltes coses que contar les meues companyes. Elles que també varen naixer aquesta primera setmana de primavera, hauran viscut intensament amors i penes, il.lusions d’un món més lliure i sorolloses decepcions. He de preguntar-les com s’oblida allò que ens fa patir. Segur que aquestes il.lustres narradores tenen alguna cosa a dir
Totes les nits
totes?
Serà necessari plorar-li
totes les nits?
I en la conca dels seus ulls
va créixer una selva roja
i en les seues pupil.les
es bastiren
amb terres de sal
dues il.les
He passat la nit amb l’orella pegada a la terra
amb la por de deixar de sentir el feble batec de la seua supervivència
amb el terrible pressentiment de la seua definitiva mort
i segur que m’enganye
perque ella ja sap on amargar-se
coneix el racons per on eixir demà
quasi sencera
quan per fi l’abandonen
els crits de la guerra
La vida en quatre paraules 