Amic

Jo no necessite el teu cap
per a què penses per mi
ni tampoc els teus dits
per a què treballes per mi
ni tan sols els teus ulls
quan apunten a l’horitzó

Tan sols m’estimaria tenir les teues mans
cercant els límits del meus cos
sols per sentir-les a la fi d’una abraçada
aquesta que sí necessite cada nit
per deixar morir el dia
cada matí
per encetar l’ofici de viure

Al fons la mar

Hi ha una dona major que somriu
i un xiquet que creua la plaça deserta en bicicleta
una façana blanca que encara transpira l’olor de la foguera
una cistella plena d’olives negres

Tot açò i més
s’albira des de la finestra
i al fons
la mar m’oblida