Petits plaers

la sensació de fret
posar-se les botes d’aigua per xafar la ciutat
l’oloreta a café
el tacte acollidor del marbre blanc de la taula
tindre temps
algo de temps

I alguns dels grans
la pau
el silenci
la llibertat

Pluja

Contra tota recomanació
he netejat els vidres
per vore millor com cau la pluja
sobre la ciutat

Fan una bona parella
l’aigua i la pedra

La seua abraçada dolça
arriba fins al menjador
i també a mi m’envolta

Parlem les tres
sense gastar paraules
de la nostra fragilitat
i de la nostra revolta

Nou

(A tú, Lluis)

Demà serà nou
però passarà el de sempre
Uns i altres eixiran al carrer en nom de la terra
mentres la terra mira cap a un altre costat

Demà serà nou
però passarà el de sempre
manaran els de sempre
mentres altres somnien somnis de llibertat

Demà serà nou
i aliena a tanta processó,
la terra continuarà resistint el pas de la barbarie

Com si res no passara,
huit, nou o deu
el Puig Campana seguirà parlant amb la lluna
la lluna navegarà la Bahia de Benidorm
la serra de Mariola continuarà perfumant al vent de llevant
i el pic d’Espadà li donarà la benvinguda als rebollons

i tanmateix… millor així
però que ningú s’avergonye de somniar
que ningú s’avergonye de l’esperança
de voler-ho tot